Com començà tot

No sóc d'aquelles que recorda exactament quina és la primera sèrie que em vaig descarregar per internet, crec que va ser Gossip Girl (sí, tots tenim un passat). A partir d'allà tot va anar venint. Vaig començar a visitar blogs de sèries per descobrir noves sèries, i uns quants anys després aquí em teniu, veient més sèries de les que el meu horari em permet. 

Recordo prou bé que de petita ja veia sèries a la tele: Gent del barri (Eastenders, de la qual no recordo gaire cosa, però hi vaig aprendre com obrir una carta sense que es notés), L'escurçó negre, Els joves, Ironside, Perry Mason (ohhh, Perry Mason. M'encantava jugar a ser Perry Mason, però com que sóc una noia era evident que havia de ser Perra Mason, vaig trigar molts anys a entendre quines connotacions tenia aquesta paraula), Magnum... I després van arribar les telenovel·les del migdia de TV3 i Friends.
Friends va ser una sèrie que em va marcar. La feien al migdia al Canal+ descodificat (era l'època en què corria el rumor que si posaves els ulls com un xinès veies el plus descodificat) i les seves deu temporades em van marcar. Tant que encara ara sóc capaç de veure capítols vistos deu vegades i segueixo rient (interiorment).
I així hem arribat aquí, ara tant segueixo grans obres mestres com The Good Wife com allò que s'anomenen guilty pleasures (i que jo anomenaria sèries cutres directament) com Pretty Little Liars.
Amb unes quantes amigues parlem sovint de sèries, m'agrada parlar-ne i donar la meva opinió. Perquè al final, aquest blog es tracta del que sento i penso quan veig sèries, i sempre "in my opinion".